Amb aquest text, que tenia com a tema l'antiheroi, i com a condició la inclusió obligatòria d'una flor en el relat, vaig aconseguir emportar-me la Mêlée de Sant Jordi 2016 de la Lliga de MicroRelataries Catalans (LLMRC), davant de 15 contrincants molt bons.
L’essència
Tota
aquesta història em causa repulsió. El poble descontent per l’augment dels
impostos, els governants donant un cop d’efecte per recuperar la popularitat
perduda. La missió clara i concisa: anar al cau de la bèstia i tornar amb el
seu cap clavat a la llança. Les conseqüències de l’èxit són: una flor de mans
de la verge més bonica per l’heroi, popularitat pels opressors i opi pels
oprimits. Amb aquests tres objectius m’he vestit amb la meva lluent armadura i
he partit muntant el més preciós cavall blanc.
Em
pregunto quan arribarà la bèstia. Sembla que dormo però la ceguera i la punyent
artrosi em mantenen immòbil dia i nit. Procuro moure’m poc. La pudor dels meus
orins em fastigueja. Sóc un blanc fàcil, però ja no m’importa. El temps d’empaitar
noies i barallar-me, per pur plaer, formen part de la nebulosa dels meus
records. És temps de morir.
Allà
me’l trobo, ajagut al terra. La ferum que desprèn l’animal és proporcional al
fàstic que sentiré formant part del sistema. Aquí no hi haurà lluita, ni honor,
ni glòria. Només repugnància i mendicitat.
Noto
el ferro en moviment que avança. Després un silenci. Trec una espurna d’alè
abans del final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada