La planta, per Sergi Sampere
Sentim por. Aquest inquietant relat de Sergi Monteagudo, amb un plantejament inicial que brota com una petita arrel de “The body Snatchers” de Jack Finney, ens planteja la dualitat de la por, el torbament de l’ànim per excel·lència. La por de perdre allò que tens o allò que ets, la por al desconegut, al sofriment o a la pròpia mort persisteix en tot moment en la història, amb un magistral intercanvi de papers entre l’inspirador i la víctima.
En un lectura estrictament orweliana i mirant de reüll a Darwin, ens trobem amb una rebel·lió en tota regla, una col·lisió frontal entre una futura evolució intel·ligent de la natura enfront de l’abús que en fa l’home d’ella, amb una interpretació pertorbadora de les possibles conseqüències.
El text no se’ns fa ni curt ni llarg. De fet, el seu autor podria continuar-lo tranquil·lament uns centenars de paraules més, ja que encara que inclou les paraules precises per explicar el que vol explicar, conté també molta fusta per cremar i molt formigó per construir, i convida als lectors a demanar al seu autor prosseguir-lo a veure que més passa.
En definitiva, aquesta petita mossegada del llibre ens ha obert la gana i ens demana seguir degustant-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada