La meva llista de blogs

28 de juny 2018

Mêlée de Sant Jordi 2016 – LLMRC


Amb aquest text, que tenia com a tema l'antiheroi, i com a condició la inclusió obligatòria d'una flor en el relat, vaig aconseguir emportar-me la Mêlée de Sant Jordi 2016 de la Lliga de MicroRelataries Catalans (LLMRC), davant de 15 contrincants molt bons.

L’essència

Tota aquesta història em causa repulsió. El poble descontent per l’augment dels impostos, els governants donant un cop d’efecte per recuperar la popularitat perduda. La missió clara i concisa: anar al cau de la bèstia i tornar amb el seu cap clavat a la llança. Les conseqüències de l’èxit són: una flor de mans de la verge més bonica per l’heroi, popularitat pels opressors i opi pels oprimits. Amb aquests tres objectius m’he vestit amb la meva lluent armadura i he partit muntant el més preciós cavall blanc.

Em pregunto quan arribarà la bèstia. Sembla que dormo però la ceguera i la punyent artrosi em mantenen immòbil dia i nit. Procuro moure’m poc. La pudor dels meus orins em fastigueja. Sóc un blanc fàcil, però ja no m’importa. El temps d’empaitar noies i barallar-me, per pur plaer, formen part de la nebulosa dels meus records. És temps de morir.

Allà me’l trobo, ajagut al terra. La ferum que desprèn l’animal és proporcional al fàstic que sentiré formant part del sistema. Aquí no hi haurà lluita, ni honor, ni glòria. Només repugnància i mendicitat.

Noto el ferro en moviment que avança. Després un silenci. Trec una espurna d’alè abans del final.

27 de juny 2018

Ressenya de ”La planta”, relat de Sergi Monteagudo

Aprofito l'actualització del bloc per posar-me al dia. Avui presento la ressenya de ”La planta”, relat de Sergi Monteagudo inclòs en el seu llibre “¿Quant valen els teus somnis?”. Editorial El Toll. 2016. Un llibre de relats curts, la majoria d'ells premiats, que val molt la pena llegir. Deixo enllaç directe de la ressenya i al blog de l'autor.


La planta, per Sergi Sampere

Sentim por. Aquest inquietant relat de Sergi Monteagudo, amb un plantejament inicial que brota com una petita arrel de “The body Snatchers” de Jack Finney, ens planteja la dualitat de la por, el torbament de l’ànim per excel·lència. La por de perdre allò que tens o allò que ets, la por al desconegut, al sofriment o a la pròpia mort persisteix en tot moment en la història, amb un magistral intercanvi de papers entre l’inspirador i la víctima.

En un lectura estrictament orweliana i mirant de reüll a Darwin, ens trobem amb una rebel·lió en tota regla, una col·lisió frontal entre una futura evolució intel·ligent de la natura enfront de l’abús que en fa l’home d’ella, amb una interpretació pertorbadora de les possibles conseqüències.

El text no se’ns fa ni curt ni llarg. De fet, el seu autor podria continuar-lo tranquil·lament uns centenars de paraules més, ja que encara que inclou les paraules precises per explicar el que vol explicar, conté també molta fusta per cremar i molt formigó per construir, i convida als lectors a demanar al seu autor prosseguir-lo a veure que més passa.

En definitiva, aquesta petita mossegada del llibre ens ha obert la gana i ens demana seguir degustant-lo.